viernes, 20 de enero de 2012

LA FABRICA

L'EXILIAT

Així que pugui tornaré, germans,
perquè de fet us enyoro.

Ara visc a l'exili i tafanejo
tots els llibres.

No pot ser que el camí
s'hagi esborrat per sempre.

És dur de viure sol
i sempre em dic
que no hem de pensar en la mort,
que no hem de voler pensar en la mort,
per tal que mai no arribem a disfressar-nos
amb un hàbit de discreta resignació.

L'esperança és el do dels que sofreixen.

Miquel Martí i Pol.







No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada